lunes, 12 de mayo de 2014

Culte al rendiment

Asi us deixe una definició del culte al rendiment i just a continuació una publicació del entre altres coses psicòleg i filòsof Walter Riso i també us adjuntare l'enllaç de la seua biografia per si de cas us interesa indagar un poc més en la literatura d'aquesta persona:


El culte al rendiment és la ideología qu es bas en l'obsessió per la millora i la búsqueda de la perfecció sense importar res més que els resultats, hem pogut veure aquest tipus de ideologia a paisos com l'URSS o China a esports com la gimnasia artística.


Us deixe també enllaçada una noticia sobre la ex-gimnasta de la URSS Elena Mukhina i la seua lesió continua per forçar els plaços de recuperació per a que competira el més aviat possible i al preparar els jocs olímpics de Moscú i forsar la cama va tindr un accident practicant el bot que la deixa tetraplègica.


http://www.elmundo.es/elmundo/2006/12/26/obituarios/1167165726.html


"Se ha hecho un culto al rendimiento a cualquier costo. A tener más, a ser más, a una compulsión que nos impide estar cansados ( porque el cansancio es sinonimo de pereza , inactividad, inmovilidad, falta de metas); si eres hiperactivo estás en la vanguardia de los que avanzan y crecen obsesivamente. Pues detente un poco. Crecer por crecer desmedidamente, sin limites tiene un efecto boomerang: se llama insatisfacción.Por eso el crecimiento personal debe ser sostenido, parte de lo que eres, de tus fortalezas reales, de tus debilidades y de tu ser real. Y la meta serás tú"

Walter Riso.
http://www.walter-riso.com/biografia.php

3 comentarios:

  1. Completament d'acord amb la teua entrada Adrià. És bo i completament natural tindré metes i voler assolir-les, però aquestes, a banda de ser assolibles, al meu parèixer les hem de saborejar. Quan estem en constant búsqueda de noves metes no acabem de saborejar i disfrutar allò que hem obtingut i, per tant, no li trobem satisfacció. Està bé voler superar-se sempre però no de forma obsessiva. M'ha agradat sobretot el paràgraf final, explica molt bé un dels grans fallos al meu parèixer del culte al rendiment.

    ResponderEliminar
  2. Una historia molt tragica la de Elena Mukhina i tot un exemple de la cara oculta del rendiment. En televisió sols es parla dels esportistes amb èxit pero els medis de comunicació no atenen a les histories de les persones que s'han quedat pel camí cap al triomp, o amb sort els dediquen unes linies en algún periodic perque anys arrere van arrivar a ser els millors. En el camí cap a l'exit o xafes o te xafen i a voltes no se n'adonen de que s'estan xafant a si mateixos.

    ResponderEliminar
  3. Com en tot, tot extrem no es bo, i aquesta historia mostra lo perjudicial que pot ser l'alt rendiment, buscant sempre el guanyar per damunt de tot sense tindre en compte altres aspectes de la vida com la salut la felicitat...

    ResponderEliminar